2º
Magistral Web 2.0
La
segona magistral va ser dedicada a la Web 2.0 on vam parlar de les
seves propietats. El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a
l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que
faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny
centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web.
Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les
xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web
2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar
el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els
usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls
proporciona.
El
concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per
O'Reilly Media el 2004, referint-se a la percepció que la segona
generació de la Web es basava en comunitats i en serveis
d'allotjament(hosting en anglès), com ara els espais
web de treball en xarxa, les wikis, i Folksonomy folksonomies que
faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris
espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs
Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,
del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de
conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat
àmpliament adoptat.
Encara
que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència
a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia
específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als
canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim
O'Reilly, "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria
dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet,
i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou
a la plataforma" La web 3.0, suggerida per analogia, seria la
web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord
amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.
Els
criteris que podem utilitzar per avaluar una web de manera crítica
poden ser:
•
Qualitat
dels processos comunicatius, de col·laboració, de participació
•
Simplicitat
de facilitat d'ús
•
Qualitat
de l'entorn audiovisual i intencionalitat.
•
Qualitat
dels continguts
•
Sistema
de navegació i interacció
•
Multidireccionalitat
de la comunicació
•
Potencialitat
comunicativa
•
Originalitat
•
Capacitat
de motivació
•
Potencialitat
dels recursos didàctics
•
Foment
de la iniciativa i l'autoaprenentatge
A
continuació realitzaré una avaluació critica sobre la Web 2.0.
Gairebé
que sembla un sacrilegi avui parlar en contra de les xarxes socials.
La seva popularitat entre les masses d'estudiants, joves i públic en
general sembla irrefutable i qualsevol crítica sol ser rebuda com un
anacronisme imperdonable en els temps de la societat de la
informació. Però en realitat, hi ha mirades crítiques al fenomen,
des de diferents perspectives i ens ocuparem d'elles en aquest
article.
Imposició
d'usos i valors. Els
individus amb dificultats per adaptar-se a les noves aplicacions
"queden postrats en l'obsolescència" cultural, perquè les
noves aplicacions comporten uns valors i un "espai normatiu de
prescripció". L'adolescent que se sent lliure a la xarxa
social, en realitat està presoner d'un nou sistema.
Nous
formats de discriminació. La població off line i les cultures
analògiques estan quedant fora de la "nova societat" que
el capitalisme vol construir.
Costos
d'inversió en infraestructura tecnològica. La Web 2.0 consumeix
molts més recursos de connectivitat, ample de banda i capacitat de
còmput que la web tradicional. Entre els grans escalfadors del
planeta es troben els descomunals sistemes de data centers de Google,
per allotjar els seus nombrosos serveis a la s'ennuvoli (Youtube,
entre d'altres). Les institucions educatives es veuen pressionades a
majors inversions en infraestructura, cada vegada més freqüents,
per garantir la seva actualització tecnològica. Només les grans
institucions amb poder econòmic poden sostenir tals ritmes
d'inversió.
La
sobreabundància informativa. La gran paradoxa de la societat de
la informació és que manté en la majoria d'usuaris una incapacitat
per comprendre i classificar l'enorme quantitat d'informació
disponible. Es requereixen esforços notables d'alfabetització
digital molt profunda per moure amb intel·ligència i autonomia en
els nous sistemes, els quals generen una perillosa sensació d'estar
prou informats.
El
pensament beta. Els articles dels diaris es van tornar curts i
superficials, basats en les investigacions que demostren que la gent
no llegeix molt a Internet, sinó que a penes mira els textos. Hi ha
una abundància fenomenal de blocs, però quants d'ells realment
ofereixen continguts interessants, ben pensats, ben escrits ...?
Quant de l'allau de continguts posats a diari a les pàgines de
Facebook podem des de l'educació classificar com substanciós?
El
culte al amateur. "La revolució Web 2.0 està portant-nos a
una observació superficial de la realitat més que a una profunda
anàlisi de la mateixa", assenyala l'autor.
Tecnologies
relacionals al gust de l'usuari. Hugo Pardo veu en la tan
elogiada possibilitat de tenir identitats noves i múltiples en la
xarxa, "interfícies narcisístiques on mostrar-se i redissenyar
un mateix més enllà del que som o creiem ser".
